El compromis de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per país), que tenien per objectiu decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona Martí l'Humà (mort el 1410). Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit "el d'Antequera", en detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell. Fou fruit d'un interregne de dos anys molt violents, amb invasions castellanes, influències del Papa Luna i un conjunt de circumstàncies que acabaren determinant l'elecció de Ferran abans i tot que tingués lloc el Compromís.
martes, 26 de febrero de 2008
martes, 19 de febrero de 2008
Leyenda de sessa
La llegenda dels escacs
Fa molt de temps regnava a l'Índia un príncep cridat Iadava. Els seus amics estaven molt preocupats per ell, perquè últimament estava sempre trist i taciturn. Fins a l'aldea de Lahur Sessa, un jove braman, va arribar la notícia de la tristesa del monarca. Així Lahur Sessa va inventar un joc ("els escacs") que poguera distraure-ho i alegrar el seu cor.
Sessa va explicar al rei Iadava, als visirs i cortesans les regles del joc. Era un gran tauler quadrat dividit en 64 caselles. Sobre ell es col·locaven dos sèries de peces, unes blanques i altres negres. Les formes de les figures es repetien simètricament i hi havia regles curioses per a moure-les.
Iadava va quedar impressionat per l'enginy de Sessa i li va oferir una bossa plena d'or o un arca repleta de joies o palaus o terres... però Lahur "només" li va demanar grans de blat:
Un gra per la primera casella del tauler, 2 per la segona, 4 per la tercera, 8 per la quarta, i així doblegant successivament fins a l'última casella.
Al sentir la petició de Sessa tots van riure, Iadava encara que estranyat, va cridar els algebristes de la seua cort perquè feren el càlcul del núm. de grans que havia d'entregar al braman. Quan estos van fer el càlcul, van veure, sorpresos, que no hi havia blat en el regne per a pagar eixa quantitat.
Fa molt de temps regnava a l'Índia un príncep cridat Iadava. Els seus amics estaven molt preocupats per ell, perquè últimament estava sempre trist i taciturn. Fins a l'aldea de Lahur Sessa, un jove braman, va arribar la notícia de la tristesa del monarca. Així Lahur Sessa va inventar un joc ("els escacs") que poguera distraure-ho i alegrar el seu cor.
Sessa va explicar al rei Iadava, als visirs i cortesans les regles del joc. Era un gran tauler quadrat dividit en 64 caselles. Sobre ell es col·locaven dos sèries de peces, unes blanques i altres negres. Les formes de les figures es repetien simètricament i hi havia regles curioses per a moure-les.
Iadava va quedar impressionat per l'enginy de Sessa i li va oferir una bossa plena d'or o un arca repleta de joies o palaus o terres... però Lahur "només" li va demanar grans de blat:
Un gra per la primera casella del tauler, 2 per la segona, 4 per la tercera, 8 per la quarta, i així doblegant successivament fins a l'última casella.
Al sentir la petició de Sessa tots van riure, Iadava encara que estranyat, va cridar els algebristes de la seua cort perquè feren el càlcul del núm. de grans que havia d'entregar al braman. Quan estos van fer el càlcul, van veure, sorpresos, que no hi havia blat en el regne per a pagar eixa quantitat.
martes, 12 de febrero de 2008
APORTACIONS ISLÀMIQUES
CIÈNCIES
Gracies a les cultures musulmanes els savis van saber avançar en el camí de ciències tan diverses com la medicina, l'astronomia, la geografia i la historia. Adoptaren el concepte de zero (0) i els números indis que hui utilitzem; a mès desenvoluparen l'àlgebra i la geometria.
MEDICINA:
Va tindre un desenvolupament desconegut a Occident. Practicaven complicades operancions quirúrgiques. El metge mès prestigiós a l'Occident va ser Avicena, naiscut a Pérsia cap a l'any 1000 d.c ,va estudiar a tota Europ
L'ASTRONOMIA
Va ser una de les ciències més desenvolupades, es va estudiar els moviments de les estreles i planetes. es va fixar el calendari islàmic basat en els cicles lunars.
Van inventar instruments com la brúixola i l'astrolabi per orientarse . Gràcies a estos instruments van aconseguir traçar mapes del món més complets i exactes més tard van ser utilitzats per importants exploradors europeus.
LA LITERATURA
Es van desenvolupar els contes, o narracions curtes, i la poesia que va ser el génere més important i admirat en les ciutats musulmanes.
L'ART
L'art islàmic va tindre una gran capacitat per a assimilar i incorporar formes i tècniques preses de distintes cultures i fondre-les en un nou estil. En cada regió van influir noves construccions.
Va ser un art cortesà que va construir com a monuments importants mesquites i palaus per als governants.
La decoració va ser molt rica i recarregada i li encantaven omplir tot l'espai. Les característiques principal de la construcció islàmica va ser els marbres , estucs tallats, mosaics i entaulellats.
En les mesquites no posaven imatges de Dèus sino escritures anomentas caligrafíes.
Gracies a les cultures musulmanes els savis van saber avançar en el camí de ciències tan diverses com la medicina, l'astronomia, la geografia i la historia. Adoptaren el concepte de zero (0) i els números indis que hui utilitzem; a mès desenvoluparen l'àlgebra i la geometria.
MEDICINA:
Va tindre un desenvolupament desconegut a Occident. Practicaven complicades operancions quirúrgiques. El metge mès prestigiós a l'Occident va ser Avicena, naiscut a Pérsia cap a l'any 1000 d.c ,va estudiar a tota Europ
L'ASTRONOMIA
Va ser una de les ciències més desenvolupades, es va estudiar els moviments de les estreles i planetes. es va fixar el calendari islàmic basat en els cicles lunars.
Van inventar instruments com la brúixola i l'astrolabi per orientarse . Gràcies a estos instruments van aconseguir traçar mapes del món més complets i exactes més tard van ser utilitzats per importants exploradors europeus.
LA LITERATURA
Es van desenvolupar els contes, o narracions curtes, i la poesia que va ser el génere més important i admirat en les ciutats musulmanes.
L'ART
L'art islàmic va tindre una gran capacitat per a assimilar i incorporar formes i tècniques preses de distintes cultures i fondre-les en un nou estil. En cada regió van influir noves construccions.
Va ser un art cortesà que va construir com a monuments importants mesquites i palaus per als governants.
La decoració va ser molt rica i recarregada i li encantaven omplir tot l'espai. Les característiques principal de la construcció islàmica va ser els marbres , estucs tallats, mosaics i entaulellats.
En les mesquites no posaven imatges de Dèus sino escritures anomentas caligrafíes.
martes, 8 de enero de 2008
miércoles, 28 de noviembre de 2007
ART VISIGOT
ART VISIGOT
A partir del segle V desapareix el comerç d'obres d'art procedents de Roma, i la seva influència serà la causa a la Península Ibèrica d'un auge de les tradicions locals i la influència oriental a través dels dominis bizantins del sud-est espanyol.
En arquitectura tres són els elements característics:
- Construcció en carreus gruixuts i ben tallats.
- Arc de ferradura més obert que l'islàmic i amb l'extradós vertical sobre la línia d'arrencada, sostingut per columnes amb grans àbacs i capitells d'imitació coríntia.
- Coberta amb volta de canó, d'arestes o petita cúpula de tipus bizantí.
Hom distingeix tres tipus d'esglésies:
- La basilical de tres naus (San Juan de Baños, Palencia)
- La d'una nau amb 2 cambres molt allargades laterals del mateix tamany que la nau (Quintanilla de las Viñas, Burgos)
- La planta de creu grega (Santa Comba de Bande, Orense; San Pedro de la Nave, Zamora)
En escultura, són nombroses les restes conservades i relleus amb temes simbòlics, que provenen fonamentalment dels tallers de Mèrida, Toledo, Tarragona i Còrdova. Tanmateix, la gran aportació estreba en la incorporació de l'escultura figurativa a l'edifici.
martes, 20 de noviembre de 2007
La Batalla del Guadalete
La Batalla del Guadalete
La Batalla del Guadalete és el nom amb el es coneix una batalla que, segons la historiografia tradicionalment admesa, basada en cròniques berbers dels segles X i XI, va tindre lloc a Espanya entre el 19 i el 26 juliol de 711 prop del riu Guadalete (en Bètica, Espanya) i les conseqüències del qual van ser decisives per al futur de la Península Ibèrica. En ella el rei got Roderic va ser derrotat i probablement va perdre la vida a les mans de les forces musulmanes comandades per Táriq Ibn Ziyad. La derrota va ser tan completa que va suposar el final de l'estat visigot a Hispània.
Alguns estudiosos contemporanis van negar la ubicació tradicional de la batalla i van sostindre que va tindre lloc entre Medina Sidonia i la llacuna de la Janda, la qual cosa va fer que en temps més recents s'haja conegut també com a Batalla de la llacuna de La Janda o del riu Barba't. No obstant, Sánchez Barnús, que va reconstruir els fets a partir dels arxius cristians i les cròniques àrabs, va aportar noves dades i testimonis que abonaven que Wadilakka era efectivament el riu Guadalete, prop de la despoblada ciutat d'Enfloca, precisament on els antics havien situat la trobada bèl·lica
Alguns estudiosos contemporanis van negar la ubicació tradicional de la batalla i van sostindre que va tindre lloc entre Medina Sidonia i la llacuna de la Janda, la qual cosa va fer que en temps més recents s'haja conegut també com a Batalla de la llacuna de La Janda o del riu Barba't. No obstant, Sánchez Barnús, que va reconstruir els fets a partir dels arxius cristians i les cròniques àrabs, va aportar noves dades i testimonis que abonaven que Wadilakka era efectivament el riu Guadalete, prop de la despoblada ciutat d'Enfloca, precisament on els antics havien situat la trobada bèl·lica
martes, 30 de octubre de 2007
Suscribirse a:
Entradas (Atom)