martes, 15 de abril de 2008

Los hijos de Jaime I

Los hijos de Jaime I

De su primera mujer tuvo a Don Alfonso, que fallecio en 1260.
De la degunda a Don Pedro, que le sucedió en el reino de Aragón; a Don Jaime, que heredó el de Mallorca, los Estados de Rosellón y Montpeller; a Don Fernando, que murio niño; a Don Sancho, que fué arzobispo de Toledo; a Doña Violante, mujer de Alfonso el Sábio; a Doña Constanza, esposa del infante Don Manuel, hermano del rey Don Alfonso; a Doña Sancha, que se hizo monja y murió en Jerusalen; A Doña María, religiosa también, y a Doña Isabel, esposa de Felipe III, el Atrevido, hijo de San Luis de Francia.

Fuera de matrimonio tuvo: en Doña Teresa Gil de Vidaure a Don Jaime, señor de Exerica, y a don Pedro, señor de Ayerbe; de una señora de la casa de Antillon, cuyo nombre se ignora, a Don Fernan Sanchez, a quien dió la baronia de Castro; y de Doña Berenguela a Don Pedro Fernandez de Hijar, a quien hizo merced de la baronía de este nombre.

Blog Jaume I

Un blog dedicado a la vida de Jaime I, muy interesante para investigar:
http://jaimei.blogspot.com/

martes, 4 de marzo de 2008

La càrcel de Pedraza


A mitjans de segle XVI es va habilitar sobre la primitiva barbacana que protegia l'únic accés a
l'interior de la Vila, un edifici destinat a Càrcel Inquisitorial, que en l'actualitat alberga un museu. És d'origen medieval, i una dels mes tètriques de l'època, ja que compte la història que la gran majoria dels presos moria entre els seus barrots abans de ser ajusticiats pel botxí, com a conseqüència dels mals condicions i insalubritat de la prisió.
El seu interior es conserva pràcticament intacte, podent-se veure com eren les llòbregues masmorres, els ceps, les cel·les, les curioses latrines de desaigüe espontani semiempotradas en els murs.


martes, 26 de febrero de 2008

El compromis de Casp

El compromis de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per país), que tenien per objectiu decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona Martí l'Humà (mort el 1410). Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit "el d'Antequera", en detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell. Fou fruit d'un interregne de dos anys molt violents, amb invasions castellanes, influències del Papa Luna i un conjunt de circumstàncies que acabaren determinant l'elecció de Ferran abans i tot que tingués lloc el Compromís.

martes, 19 de febrero de 2008

Leyenda de sessa


La llegenda dels escacs

Fa molt de temps regnava a l'Índia un príncep cridat Iadava. Els seus amics estaven molt preocupats per ell, perquè últimament estava sempre trist i taciturn. Fins a l'aldea de Lahur Sessa, un jove braman, va arribar la notícia de la tristesa del monarca. Així Lahur Sessa va inventar un joc ("els escacs") que poguera distraure-ho i alegrar el seu cor.
Sessa va explicar al rei Iadava, als visirs i cortesans les regles del joc. Era un gran tauler quadrat dividit en 64 caselles. Sobre ell es col·locaven dos sèries de peces, unes blanques i altres negres. Les formes de les figures es repetien simètricament i hi havia regles curioses per a moure-les.


Iadava va quedar impressionat per l'enginy de Sessa i li va oferir una bossa plena d'or o un arca repleta de joies o palaus o terres... però Lahur "només" li va demanar grans de blat:
Un gra per la primera casella del tauler, 2 per la segona, 4 per la tercera, 8 per la quarta, i així doblegant successivament fins a l'última casella.
Al sentir la petició de Sessa tots van riure, Iadava encara que estranyat, va cridar els algebristes de la seua cort perquè feren el càlcul del núm. de grans que havia d'entregar al braman. Quan estos van fer el càlcul, van veure, sorpresos, que no hi havia blat en el regne per a pagar eixa quantitat.



martes, 12 de febrero de 2008

APORTACIONS ISLÀMIQUES

CIÈNCIES

Gracies a les cultures musulmanes els savis van saber avançar en el camí de ciències tan diverses com la medicina, l'astronomia, la geografia i la historia. Adoptaren el concepte de zero (0) i els números indis que hui utilitzem; a mès desenvoluparen l'àlgebra i la geometria.

MEDICINA:

Va tindre un desenvolupament desconegut a Occident. Practicaven complicades operancions quirúrgiques. El metge mès prestigiós a l'Occident va ser Avicena, naiscut a Pérsia cap a l'any 1000 d.c ,va estudiar a tota Europ

L'ASTRONOMIA

Va ser una de les ciències més desenvolupades, es va estudiar els moviments de les estreles i planetes. es va fixar el calendari islàmic basat en els cicles lunars.
Van inventar instruments com la brúixola i l'astrolabi per orientarse . Gràcies a estos instruments van aconseguir traçar mapes del món més complets i exactes més tard van ser utilitzats per importants exploradors europeus.

LA LITERATURA

Es van desenvolupar els contes, o narracions curtes, i la poesia que va ser el génere més important i admirat en les ciutats musulmanes.

L'ART

L'art islàmic va tindre una gran capacitat per a assimilar i incorporar formes i tècniques preses de distintes cultures i fondre-les en un nou estil. En cada regió van influir noves construccions.
Va ser un art cortesà que va construir com a monuments importants mesquites i palaus per als governants.
La decoració va ser molt rica i recarregada i li encantaven omplir tot l'espai. Les característiques principal de la construcció islàmica va ser els marbres , estucs tallats, mosaics i entaulellats.

En les mesquites no posaven imatges de Dèus sino escritures anomentas caligrafíes.

martes, 8 de enero de 2008

Pablo en arabe

Pablo en árabe